CAPÍTOL VI

De batusses familiars, del rei Pere i del metge de Perpinya

Aquest capítol parla de que l’Hug ha  rebut una bona esbroncada a l’hora de dinar ja que ha  marxat quan estaven el pare i L’hug a l’areny, ja que el pare volia que L’hug pogués veure l’escarment d’en Suliman. El pare estava molt enfadat per el que havia succeït, per això va dir que L’Hug no aniria més a casa del seminarista, així passava més hores a la botiga. L’Elisenda ha proposat que L’Hug anès a algun viatge amb el seu pare com per exemple, el de valencià. Però L’Hug no vol ja que de cap de les maneres vol ser mercader. Ell vol ser soldat del rei Pere i acompanyar-lo a les seves batalles. A més té ganes d’estar al costat d’en Jucef, i d’en Suliman per  ajudar-lo, ja que el va sorprendre que l’Alamanda digués que el patiment d’en Suliman tot just començava. En Joan Sarrat, en pare de l’Hug, està molt enfadat ja que ell vol que el seu fill segueixi el rol del negoci d’ell. L’Hug aprofitant que el seu pare està despistat per feina, ha decidit anar-se’n. L’Hug fa que no escolta al pare ja que l’està fotent crits. S’ha anat tot dirigit al carrer de Canaders en una correguda i no ha parat fins arribar al riu. De lluny ha vist com tenien exposat a en Suliman. Tot just en aquell moment a vist a la Dolça, la germana d’en Jucef, on la germana li diu que els seus pares volen que L’Hug puji a casa seva. Una vegada ha pujat ha vist a en Jucef. Ell està amb la cara tota morada, una bena molt ampla li embolica el front, té els ulls tancats, respira que se sent un ronc greu etc, malament.

Finalment el pare d’en Jucef  i el mestre David, el cosí del pare,  deixen a L’Hug sol per parlar amb en Jucef.