Neus Català

                  NEUS CATALÀ

Molta gent creu que lluitar és agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea.

Neus Català, va ser una lluitadora antifeixista i supervivent dels camps d’extermini nazis, o més ben dit camps de la mort. Va néixer el 6 d’octubre de 1915 i va morir el 13 d’abril del 2019 amb 103 anys d’edat.

El  seu pare era un home pagès i molt revolucionari, a Neus se li va crear una consciència revolucionaria inconscientment ja que això és el que li va inculcar el seu pare. Era molt tossuda i quan tenia una idea la defensava  costés el que costés. 

L’any 1931 es va proclamar la república. Neus Català va començar a estudiar infermeria anant a peu, ja que ella volia ser infermera igual que també volia ser actriu, però  no va poder fer la seva vida com ella volia, sinó que per culpa de la guerra civil  li va canviar la ruta.

L’any 1939 emprèn el camí de l’exili amb 182 infants refugiats. Neus Català formava part de la resistència. Els ajudants i ella  sabien el que es jugaven i ho feien conscientment. Però ella  era lluitadora i tenia molt clar el que volia.

Al febrer de 1944 es detinguda i deportada al camp de Ravensbrück amb 24 anys d’edat, va arribar a les 3 del matí a 22 graus sota 0. La vida al camp era horrible, les dones estaven oprimides  de lo molt que donaven i del patiment,  per elles era com sortir del món de lo tètric que era . 

Varen ser moltes dones les que varen lluitar i moltes que van morir, 92.000 dones i infants van ser assassinats al camp de Ravensbrück.

Va quedar alliberada el 8 de maig de 1945, en conjunt va sobreviure 15 mesos. 

Després de l’alliberament en la militància antifranquista. El que volia era recuperar la llibertat de la democràcia que tenien a la república, ja que la van destruir. 

L’any 1965 es funda el comitè internacional de Ravensbrück. Neus Català inicia la recuperació de testimonis de dones deportades. 

Després de tot el que va passar va quedar molt impactada i va anar difonent el que havia vist i viscut, així tanmateix, al sortir va prometre que dedicaria aquella vida a explicar aquell infern. 

El seu pare, recorda Neus, quan li va dir: “no abaixis els ulls per ningú” i així va ser, no va plorar mai davant d'un nazi. Només plorava per les nits, perquè eren eternes i per l’insomni… “em van treure la son  d’estar tants mesos sense dormir. Però ella era molt valenta i era la seva forma de resistir.  

Una cosa que li va impactar a l’entrar  en un camp d’extermini es la xemeneia on es cremaven les dones.

 De la gana que va passar li va quedar un mal d'estómac per tota la vida. Explica Neus que una vegada passat això, una parella no pot tornar a conviure de la mateixa manera, ja que no et sents marit i muller sinó com germans. 

A ravensbrück van esterilitzar-la però inesperadament uns anys després va tenir dos fills que viuen a França. 

Neus Català era una dona que per poc que pogués mai deixaria de lluitar, i per ella tot el que ha fet a la seva vida a valgut la pena, ja que el que ella volia era aconseguir un món millor i així a sigut, a pas del temps ha vist que el món ja no era al mateix que abans, i per a ella significava una lluita guanyada. 

Amb 97 anys es trobava en un geriàtric on el poble del priorat, el seu poble natal, on allà mai vol deixar de pensar tota la seva història i el seu recorregut.  (un ocell sempre torna al seu niu per morir).