REFLEXIÓ SOBRE LA GUERRA I ELS REFUGIATS 

El matí del 24 de febrer del 2022, el president de Rússia, Vladímir Putin, va ordenar a les seves tropes bombardejar i envair Ucraïna, país veí. És la primera gran agressió d'aquesta mena a Europa des del desenllaç de la Segona Guerra Mundial el 1945 i la fi de la dictadura dels nazis a Alemanya.

En aquests moments la població d'Ucraïna enfronta una catastròfica crisi de drets humans. Moren persones, fins i tot nens i nenes, i molts milers de vides estan en perill. L'atac de Rússia contra Ucraïna ha donat lloc a atacar de manera indiscriminatoria sense pensar contra zones residencials, escoles, hospitals, destrucció de habitatges civils, tot això que ha provocat moltes morts i ferits. Com a conseqüència s'estan produint desplaçaments massius entre la població civil. És una catàstrofe indescriptible, de com Rússia ha pogut arribar en menys d'una setmana, desencadenar una crisi humana de drets humans i les conseqüències que això ha provocat com el desplaçament massiu, a la recerca d'un lloc segur on les seves vides estiguin fora de perill. 

Aquesta guerra l'ha iniciat el país que més proveeix a Europa gas i petroli de tots els països de la UE. La Unió Europea ha actuat imposant sancions cap a Rússia, que afecta el comerç de mercaderia, l'han marginat comercialment. A nosaltres econòmicament  ens afecta un encariment com el llum, gas o combustible.

Segons el meu pensament crec que dintre del dolent de la guerra hi ha hagut una resposta massiva positiva per part dels països de la UE. Tots els països s'han unit i s'han solidaritzat amb el país veí ucraïnès. Paral·lelament, penso que com a societat no ens adonem i rebutgem tot allò que ens ve de lluny com si fos un virus xinès del qual mai ens contagiarem, el que vull dir amb això és que  siria ha passat per la mateixa desgràcia o més, i no hem tingut tanta solidaritat amb ells, per motius que o bé ens queda lluny o simplement maten a gent diferent de nosaltres. O això pensem…

Penso que les guerres siguin de la distància que sigui, molt o poca, són interessos geopolítics o territorials sigui a Síria, Ucraïna o qualsevol país del món. Els pitjors parats són els que no tenen res a veure i que volen la pau i no tenen dret de rebre tanta desgràcia. També en la meva opinió no hem d'interpretar els Russos a la població de Rússia o qualsevol país com els dolents del conflicte perquè la culpa principalment és del seu president i els seus ministres. Un altre punt d'inflexió positiu (dintre de la gravetat de la guerra) és que la gent en general a conseqüència de l'increment desorbitat del preu del combustible, alumini, gas.. Està girant el seu pensament cap a energies renovables. Això genera molta millora en el nostre planeta. Per acabar espero que la gent s'adoni conte de la gravetat que ha comès en Vladímir Putin, i trobar-hi una solució perquè tot això s'acabi.

Incerta glòria

Fitxa tècnica:

Títol original: Incerta glòria

Direcció: Agustí Villaronga i Riutort. 

Música: Marcús Jr

Actors: Nuria Prims, Marcel Borràs, Oriol Pla, Bruna Cusí, Luisa Gavasa, Juan Diego, Fernando Esteso, Terele Pávez

Productora: Isona Passola i Vidal.

Guionistes: Agustí Villaronga, Joan Sales 

Data estrena estrena: 14 de març de 2017

Distribució: Alfa Pictures

Fotografia: Josep M. Civit. 

Efectes especials: Bernat Aragonés

Duració film:  1h 15min

Breu resum de l’argument i anàlisi dels principals personatges: 

Aquesta pel.lícula abarca en plena guerra civíl, on hi podem destcacar en Lluís un oficial republicà, és dels protagonistes de la pel.lícula, la seva dona Trini i el seu fill es van quedar a Barcelona, destruida per culpa de la guerra civíl mentre que Lluís el van destinar a un altre lloc.  En Juli en millor amic d’en Lluís el van destinar al mateix lloc que Trini, on allà ell és qui s’encarregarà d’ajudar -la tan a ella com al seu fill, que això fomentara un amor especial per part d’en Juli. Per altre bàndol en Lluís coneix a una dona vídua  amb el que queda captivat en veure-la, i s’enamora d’ella. Carlana s’aprofita d’ell per demanar-li beneficis, un d’ells aconsegueix enganyar-lo per tal de falsificar un document que la converteix en senyora de la Comarca. Quan la Trini arriba al poble descobreix les enredades de Lluís que tenia amb la Carlana i s’estableix com una rivalitat entre ells, i certa inquietud per part de la Trini ja que ella estima a en Lluís. 

Els personatges principals són; en Lluís, la Carlana, en Juli i la Trini 

Carlana: És una dona coneguda per mala reputació en el seu poble abans de la guerra per la seva relació sense matrimoni, a canvi de favors aconsegueix el que ella demana, i s’aprofita de la situació per aconseguir certs beneficis.  

Lluís: Home jove, té un fill en comú amb la Trini. S’enamora perdudament de la Carlana, fa els favors que la Carlana li diu, ja que ella s'aprofita de la situació de que ell està enamorat.

Trini: Promesa d’en Lluís amb el que tenen un fill dit Ramonet. Està enamorada d’en Lluís. En el final de la película acaba enrotllada amb en Juli el millor amic del seu marit, però ella no esta del tot agust, ja que l’estima només com amic, tot-hi que té un cert sentiment emocional cap a ell.

Juli: Un noi, que s’enamora en temps de guerra de la dona del seu millor amic, i es pot veure que donaria la vida per ella i el seu fill. Ell no està a cap bàndol de la guerra. 

Crítica personal: 

En la meva opinió incerta glòria és un film que atrapa l’espectador des de en un primer moment, és interessant i et causa intriga, m’ha agradat perquè hi ha com una mena de enamorament entre ells que un no s’ho espera. Una altre cosa que m’ha agradat és que les escenes s’orienten molt bé en anys enrere. També m’ha agradat perquè és molt emotiu,  és quan en Juli cedeix la seva vida, a en Ramonet, el fill de la que està enamorada,, per tal de que acabi amb la seva enfeemetat. Com a aspecte negatiu, hi ha algunes escenes que es fan una mica pesades i que trobo innecessàries, també hi ha un moment de la pel.lícula que no m’ha agradat i es quan en Lluís colpeja al cavall, ja que li va regalar la Carlana i ell estava enfadat amb ella, i com acte d’això el cavall va rebre. 

              EL GRIPAU

El príncep mira el rellotge. Què més li ha de dir? de què han de parlar? Li ha de proposar anar de seguida a casa o s’ho prendrà malament? De fet, no tenen pressa. Tenen tota la vida per davant.  

Aleshores, el príncep li va dir: 

- Perfi!!!, el meu somni s’ha fet realitat

Ella amb cara  tímida i amb tota cortesia li va respondre: 

-Sí, el meu també, desitjava trobar un home tan agradable com tu amb aquells ulls, blaus ametllats, amb aquests cabells rossos brillants...ets perfecte i vull passar la vida amb tu. .-

-Estàs segura que vols passar la vida amb mi?

-Sí-diu ella amb cara convincent.

-D’acord, jo em comprometo a cuidar-te i tractar-te com mai ningú ho podrà fer.

-Vull anar cap a casa per poder descansar i colocar les meves coses- va respondre ella.  

de camí al castell ningú dels dos va anunciar cap mena de paraula, fins arribar-hi. 

-Oh! quin bonic enorme encantador castell, tot això es teu?

-SÍ-va respondre el príncep, la teva felicitat tot just acaba de començar..

Després d'aquí van començar a viure la seva vida. Cada dia feien activitats diferents, sopars molt romàntics, excursions, però no tot era de bon viure, al príncep hi havia alguna cosa que no li deixava poder viure amb la mateixa felicitat que abans. Poc a poc va anar reflexionant sobre la vida i rondinava de la desigualtat que hi havia en aquella època i es va a donar d’allò.

El príncep, llavors després de tant de temps compartint moments amb la princesa, no es sentia satisfet interiorment amb la conducció que va tenir al principi. Fart de les injuries dels seus amics princeps, el que volia fer entendre en el seu regne era que tothom és igual y que tothom pot i té dret a compartir els seus pensaments, siguis plebe, príncep o gripau,. Així doncs per satisfer a ell mateix i quedar-se tranquil amb ell mateix, va fer una societat igualitària en que tothom tenia dret a la ensenyança, els modals, siguis plebe, home, dona, príncep o gripau. 

Va fer, fer, pantalons blaus natges estrets, capa vermella i barret amb ploma  a tothom qui volgués del seu regne, un cop hi així finalment es va sentir part de la societat, una societat en el que tothom és igual. 

Un cop tingut això va ser feliç amb la princesa gripau.

Neus Català

                  NEUS CATALÀ

Molta gent creu que lluitar és agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea.

Neus Català, va ser una lluitadora antifeixista i supervivent dels camps d’extermini nazis, o més ben dit camps de la mort. Va néixer el 6 d’octubre de 1915 i va morir el 13 d’abril del 2019 amb 103 anys d’edat.

El  seu pare era un home pagès i molt revolucionari, a Neus se li va crear una consciència revolucionaria inconscientment ja que això és el que li va inculcar el seu pare. Era molt tossuda i quan tenia una idea la defensava  costés el que costés. 

L’any 1931 es va proclamar la república. Neus Català va començar a estudiar infermeria anant a peu, ja que ella volia ser infermera igual que també volia ser actriu, però  no va poder fer la seva vida com ella volia, sinó que per culpa de la guerra civil  li va canviar la ruta.

L’any 1939 emprèn el camí de l’exili amb 182 infants refugiats. Neus Català formava part de la resistència. Els ajudants i ella  sabien el que es jugaven i ho feien conscientment. Però ella  era lluitadora i tenia molt clar el que volia.

Al febrer de 1944 es detinguda i deportada al camp de Ravensbrück amb 24 anys d’edat, va arribar a les 3 del matí a 22 graus sota 0. La vida al camp era horrible, les dones estaven oprimides  de lo molt que donaven i del patiment,  per elles era com sortir del món de lo tètric que era . 

Varen ser moltes dones les que varen lluitar i moltes que van morir, 92.000 dones i infants van ser assassinats al camp de Ravensbrück.

Va quedar alliberada el 8 de maig de 1945, en conjunt va sobreviure 15 mesos. 

Després de l’alliberament en la militància antifranquista. El que volia era recuperar la llibertat de la democràcia que tenien a la república, ja que la van destruir. 

L’any 1965 es funda el comitè internacional de Ravensbrück. Neus Català inicia la recuperació de testimonis de dones deportades. 

Després de tot el que va passar va quedar molt impactada i va anar difonent el que havia vist i viscut, així tanmateix, al sortir va prometre que dedicaria aquella vida a explicar aquell infern. 

El seu pare, recorda Neus, quan li va dir: “no abaixis els ulls per ningú” i així va ser, no va plorar mai davant d'un nazi. Només plorava per les nits, perquè eren eternes i per l’insomni… “em van treure la son  d’estar tants mesos sense dormir. Però ella era molt valenta i era la seva forma de resistir.  

Una cosa que li va impactar a l’entrar  en un camp d’extermini es la xemeneia on es cremaven les dones.

 De la gana que va passar li va quedar un mal d'estómac per tota la vida. Explica Neus que una vegada passat això, una parella no pot tornar a conviure de la mateixa manera, ja que no et sents marit i muller sinó com germans. 

A ravensbrück van esterilitzar-la però inesperadament uns anys després va tenir dos fills que viuen a França. 

Neus Català era una dona que per poc que pogués mai deixaria de lluitar, i per ella tot el que ha fet a la seva vida a valgut la pena, ja que el que ella volia era aconseguir un món millor i així a sigut, a pas del temps ha vist que el món ja no era al mateix que abans, i per a ella significava una lluita guanyada. 

Amb 97 anys es trobava en un geriàtric on el poble del priorat, el seu poble natal, on allà mai vol deixar de pensar tota la seva història i el seu recorregut.  (un ocell sempre torna al seu niu per morir).

Els 5 millors pintors més importants de la història de l'art.

 ELS 5 MILLORS PINTORS MÉS IMPORTANTS DE LA HISTÒRIA DE L’ART

L’art gaudeix avui d'una àmplia difusió i preservació de tot el llegat artístic produït per la humanitat al llarg de la història, amb finalitat estètica i comunicativa.

En la història de l'art, hi ha molts pintors increïbles…

Leonardo da vinci

A més d'experimentar amb diversos mitjans de comunicació, Leonardo da Vinci també va idear maneres revolucionàries de crear composicions sorprenents. De fet, la seva característica composició triangular encara s'utilitza avui en dia i és àmpliament considerat com un dels dissenys de pintura més agradables visualment. També va ser un dels primers defensors de l'estudi dels models anatòmics per perfeccionar el seu art, cosa que era il·legal en aquell moment.

Miguel Ángel

Poques pintures de Miquel Àngel sobreviuen, que encara es troben entre les millors de la història. La seva capacitat per dominar ràpidament la pintura al fresc i portar-la a noves altures és evident tant al sostre de la Capella Sixtina com a The Final Judgment, que continua inspirant artistes en l’actualitat.

Artemisia Gentileschi

Va crear pintures dinàmiques i explosives amb el seu ús característic. Tot i que el seu art de vegades va ser dimensionat pel seu contemporani, la seva habilitat i paper en la història de l’art femení han començat a rebre l’atenció que mereixien des del principi.

            

Rembrandt

Aquest famós que a dia d'avui anomenem aquest mestre holandès pel seu nom, pintant des d’ecences de gènere fins a paisatges fins a grans pintures històriques i mitològiques. El seu ús magistral de la llum, així com a seva refinada i expressiva aproximació a la pintura, l’han fet favorit. 

Chernobyl

 Nerea Ruiz Vallmajó 3rD

Chernobyl (Txernòbil)

Creada per Craig Mazin i dirigida per Johan Renck. Coproducció entre els canals HBO dels Estats Units i Sky del Regne Unit.Es va estrenar als Estats Units el 6 de maig de 2019. L'emissió de la miniserie de cinc capítols va finalitzar el 3 de juny de 2019.

L’autor Craig Mazin, va néixer el 8 d’abril de l’any 1971 a Nova York. És un guionista i director cinematogràfic. Es va graduar de la llicenciatura de Psicologia a la Universitat de Princeton el 1992.

A meitat dels anys 90, comença a treballar com a supervisor dels guions i com a productor de diverses pel·lícules de la companyia Walt Disney.

A partir de l'any 2000, va treballar amb les companyies Dimension Films i Miramax Films, signant títols com Scary Movie 3 i Scary Movie 4.

El 2004, va ser triat president de la junta de directors de la Writers Guild of America, West, acabant el seu mandat al setembre de 2006.

El 2008, va escriure i va dirigir una pel·lícula dedicada a la paròdia de superherois, Superhero Movie.

Aquesta sèrie és un gran tribut a totes aquelles persones que es van sacrificar per controlar la catàstrofe. També ens ensenya una lliçó de com les ànsies d'un govern per mostrar al món el seu poder, amaga una catàstrofe com la de Txernòbil i pren males decisions, portant a la mort a milers de persones i danyant severament la vida, en totes les seves formes . Podem dir que aquesta miniserie és molt emotiva i reveladora, a la vegada que molt educativa. 

Tot i que ho intenten explicar tot detalladament, ens alguns moments de la serie si que manca una mica més d’explicació dels fets.  També cal exposar que en algunes seqüències la imatge no és del tot nítida, ja que hi ha moments en que no es distingeix a la gent pel fet que es veu tot molt fosc.

“En aquesta fotografia podem observar un dels treballadors descontaminant la central nuclear”.

“Valeri Alekséyevich Legásov, actor que fa el paper d’aquest científic soviètic, gràcies a ell es van salvar moltes vides”.

                           MICRO RELAT

Aquest esquirol, es diu Alfons és el líder d’un bosc. Demana silenci i tranquil·litat a tots els habitants. A vegades a la vida no hem de jutjar el que veiem.