EL GRIPAU

El príncep mira el rellotge. Què més li ha de dir? de què han de parlar? Li ha de proposar anar de seguida a casa o s’ho prendrà malament? De fet, no tenen pressa. Tenen tota la vida per davant.  

Aleshores, el príncep li va dir: 

- Perfi!!!, el meu somni s’ha fet realitat

Ella amb cara  tímida i amb tota cortesia li va respondre: 

-Sí, el meu també, desitjava trobar un home tan agradable com tu amb aquells ulls, blaus ametllats, amb aquests cabells rossos brillants...ets perfecte i vull passar la vida amb tu. .-

-Estàs segura que vols passar la vida amb mi?

-Sí-diu ella amb cara convincent.

-D’acord, jo em comprometo a cuidar-te i tractar-te com mai ningú ho podrà fer.

-Vull anar cap a casa per poder descansar i colocar les meves coses- va respondre ella.  

de camí al castell ningú dels dos va anunciar cap mena de paraula, fins arribar-hi. 

-Oh! quin bonic enorme encantador castell, tot això es teu?

-SÍ-va respondre el príncep, la teva felicitat tot just acaba de començar..

Després d'aquí van començar a viure la seva vida. Cada dia feien activitats diferents, sopars molt romàntics, excursions, però no tot era de bon viure, al príncep hi havia alguna cosa que no li deixava poder viure amb la mateixa felicitat que abans. Poc a poc va anar reflexionant sobre la vida i rondinava de la desigualtat que hi havia en aquella època i es va a donar d’allò.

El príncep, llavors després de tant de temps compartint moments amb la princesa, no es sentia satisfet interiorment amb la conducció que va tenir al principi. Fart de les injuries dels seus amics princeps, el que volia fer entendre en el seu regne era que tothom és igual y que tothom pot i té dret a compartir els seus pensaments, siguis plebe, príncep o gripau,. Així doncs per satisfer a ell mateix i quedar-se tranquil amb ell mateix, va fer una societat igualitària en que tothom tenia dret a la ensenyança, els modals, siguis plebe, home, dona, príncep o gripau. 

Va fer, fer, pantalons blaus natges estrets, capa vermella i barret amb ploma  a tothom qui volgués del seu regne, un cop hi així finalment es va sentir part de la societat, una societat en el que tothom és igual. 

Un cop tingut això va ser feliç amb la princesa gripau.