CAPÍTOL

DE NITS EN BLANC I DE MÉS PEDRES MAL LLENÇADES.

Aquest capítol parla de que l’Hug estava content perquè en Suliman tornaria  a casa i ell, en Jucef i en Suliman es tornarien a reunir tots junts. I aconseguirien perfirlar els seus somnis...També parla de que els Jueus no poden menjar una sèrie de coses, com és en el cas d’en Jucef.

A en Jucef des de ven petit l’havien advertit que calia complir totes aquelles normes. L’Hug respetava la religió d’en Jucef per això sempre el respectava.

En Suliman a part de tornar a casa, tornaría a anar al mercat amb L’Elisenda. 

L’Hug, com ja he explicat estava content de que en Suliman tornès a casa i de que el pare  havia pagat una sanció imposada perquè en Suliman no sigues venut a cap altre família de Girona ni Barcelona. L’Hug no parava de pensar en la baralla de l’entrada del barri dels Jueus en la  qual en Jucef va sortir afectat. El mercader, el pare, li va dir a L’Hug, que es vesteixi que anirien a l’areny a veure com assotaven en Suliman. L’Hug tot trist fa cas al seu pare ja que no té més remei. Es varen dirigir a l’areny, on molta gent és reunia per veur-ho. L’Hug no volía anar però el pare el va obligar. L’Hug va veure com en Suliman estava molt malament. Però en Suliman savia que L’Hug estava allà per obligació. L’Hug va aprofitar que el seu pare estava gaudint  del càstig d’en Suliman. Llavors va atravessar el riu, que era allà mateix. Ell sentia trasbalsat, commogut per aquell acte injust. Tot seguit és va tobar L’Elisenda on ella li va dir que per part seva ella se’l enportaria de Viatge a en Suliman, ja que a en Suliman encara l’esperen coses molt pitjors.